El descobriment de l’esquema osei
En establir la interdependència absoluta de les seves accions a la CVP, queden al descobert unes altres característiques essencials de cada osei:
Oseis medul·lars-estàtiques i oseis perifèriques-dinàmiques
La qualitat medul·lar caracteritza les oseis vertical (I i II) i central (IX i X), que formen les cavitats cranial i pelviana, unides per un eix. Els seus moviments són estàtics: ens permeten romandre aparentment immòbils. En canvi, la qualitat perifèrica és pròpia de les oseis frontal (V i VI), lateral (III i IV) i rotatòria (VII i VIII), que formen les cavitats pectoral, digestiva i urinària, respectivament, organitzades al voltant de l’estructura medul·lar de la CVP, tot conformant el “forn vital de l’organisme”. Els seus moviments són dinàmics: ens permeten desplaçar-nos en l’espai.
Les oseis f-e, l’osei bilateral i les oseis circulars
Les oseis vertical i frontal actuen en el pla f-e, flexo-extensor o anteroposterior. L’osei lateral actua en el pla bilateral, perpendicular al pla f-e. Les oseis rotatòria i central actuen en sentit circular, del pla f-e al pla bilateral i viceversa.
|
 |
 |
 |
Les tres regions de la CVP
L’osei defineix tres regions a la CVP, en consonància amb el pla i en el sentit en què es realitzen les accions de les cinc oseis:
La regió f-e, de les oseis vertical (f-e medul·lar i estàtica) i frontal (f-e perifèrica i dinàmica), ocupa els extrems cranial i caudal, a la CVP general: cap i cavitat pectoral-espatlles, punta del còccix i zona coxofemoral; a cada cifosi i a cada lordosi de la columna: cervicals C1-C2 i C7, dorsals D1-D4 i D12, lumbars L1 i L5.
La regió bilateral, de l’osei lateral (bilateral, perifèrica i dinàmica), ocupa la zona medial”, a la CVP general: cavitat digestiva; a cada cifosi i a cada lordosi de la columna: cervical C4, dorsals D6-D9, lumbar L2.
La regió circular, de les oseis rotatòria (circular, perifèrica i dinàmica) i central (circular, medul·lar i estàtica), ocupa les zones intermèdies entre els extrems i la part medial, sobretot la penúltima zona, a la CVP general: cavitats urinària i pelviana; a cada cifosi i a cada lordosi de la columna: cervicals C3 i C5-C6, dorsals D5 i D10-D11, lumbars L3-L4.
A diferència dels peixos i dels rèptils, que es mouen principalment en el pla bilateral, els mamífers i les aus mostren l’acció principal en el pla f-e. Aquesta diferència va ser decisiva en el procés evolutiu de les espècies: va permetre que els mamífers i les aus desenvolupessin el cervell en fer coincidir en el mateix pla f-e allò que constitueix el sistema nerviós (que sempre està situat a la zona anterior i a la zona superior en tots els éssers vius) i el moviment general de la seva CVP. La columna vertebral de l’ésser humà és una de las manifestacions culminants d’aquesta evolució: les seves “molles” (la cifosi i la lordosi) estan definides principalment en el pla f-e.
Així, a cada cifosi o a cada lordosi (malgrat que totes les articulacions vertebrals responen a tots els moviments):
|
L’acció f-e és més gran als extrems cranial i caudal, regió f-e (verd).
L’acció bilateral només pot ser més gran
a la zona medial, regió bilateral (vermell)
L’acció circular es realitza a las zones intermèdies
entre els extrems i la zona medial, sobretot a la penúltima zona (amb la força necessària per constituir la base), regió circular (ocre).
|
 |
L’apòfisi espinosa de la vèrtebra assenyala la regió a la qual pertany:
defineixen el pla f-e eviten definir el pla f-e defineixen l’espai intermedi
Aquesta formació de la columna vertebral és completa amb la cifosi dorsal i amb la lordosi cervical; i està simplificada a la lordosis lumbar. També és en els membres o extremitats i defineix la formació del cervell. En definitiva, a qualsevol zona de l’organisme sempre s’estan reproduint les tres regions de la CVP general.
| Regió f-e | Lòbuls encefàlics frontal, parietal i occipital, bulb raquidi i zona anterosuperior del mesencèfal; nervis cranials 1r-3r i 10è-12è |
| extrem cranial i extrem caudal o bulb raquidi |  |
| Regió bilateral | Lòbul encefàlic insular, zona límbica i zona posteroinferior del mesencèfal; nervis cranials 4t i 5è |
| part medial |  |
| Regió circular | Lòbul encefàlic temporal, cerebel i protuberància; nervis cranials 6è-9è i part del 5è |
| penúltim lloc |  |
Es tracta d’un descobriment històric, obra de Haruchika Noguchi, sobre:
- l’estructura del moviment espontani o de l’osei, configurada per les cinc oseis + i -, oseis I-X;
- l’estructura de la interrelació de les activitats diverses en els éssers vius.
Aquesta estructura, inherent a tota realitat, ja sigui física, biològica, psíquica o social, constitueix un nou model o paradigma universal que denominem esquema osei.
